Idea clau 6

Després d'haver donat a classe els deu principis pedagògics, he compres amb més facilitat del què tracta Zabala a aquest capítol 6 del seu llibre ''11 competències clau''.

Zabala comença aquest capítol parlant de les competències, aquells coneixements, habilitats que una persona desenvolupa per a comprendre i practicar en el món que l'envolta. Podríem dir, per tant, que per a què els alumnes puguin desenvolupar aquestes competències, els mestres han d'ensenyar-los a comprendre allò que pretenen que aprenguin i no ensenyar de manera mecànica, no ensenyar-los a memoritzar sense comprensió, ja que si solament memoritzem sense entendre allò que hem d'aprendre, se'ns oblidarà, en canvi si ho comprenem, romandrà permanentment a la memòria.


Imatge propia. La meva cosina dibuixant 

D'altra banda, distingeix dos tipus d'aprenentatge. En primer lloc, un aprenentatge integrat en l'estructura cognoscitiva, aquell adquirit mitjançant un procés de memorització i per tant que no és possible la seva utilització per a la solució d'un problema real. I en segon lloc, un aprenentatge significatiu. És aquell aprenentatge que relaciona la nova informació amb què ja es posseeix. És a dir, l'estructura dels coneixements previs condiciona els nous coneixements i experiències, i aquests, a la vegada, reestructuren i modifiquen aquells. Aquest tipus d'aprenentatge està emmarcat en el marc de les escoles constructivistes i socioconstructivistes.

Per tant, cal dir que les característiques de l'aprenentatge de les competències estan directament relacionades amb les condicions que deuen donar-se perquè els aprenentatges realitzats siguin el més significatiu i funcionals possible. Parlem per tant, dels principis pedagògics de l'aprenentatge significatiu:


1. Esquemes de coneixement i coneixements previs. La nostra estructura cognoscitiva està configurada per esquemes de coneixement i per adquirir nous coneixements cal basar-se en els coneixements previs.

2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. L'aprenentatge es produeix quan estableixen relacions entre el que ja formava part de l'estructura de l'alumne i el nou contingut d'aprenentatge.

3. Nivell de desenvolupament. Perquè el procés d'aprenentatge es desencadeni els conceptes que es volen adquirir estiguin adaptats al nivell de desenvolupament dels alumnes.

4. Zona de desenvolupament proper. Aquest concepte va ser creat per Vigotsky. És aquella distància existent entre allò que l'alumne sap fer tot sol i allò que no sap fer sense l'ajuda d'una altra persona, com pot ser el mestre.

5. Disposició per a l'aprenentatge. Intervenen les habilitats cognitives, els factors individuals com l'equilibri personal de relació interpersonal i la inserció social

6. Significativitad i funcionalitat dels nous continguts. L'alumne ha d'atribuir sentit al nou contingut, per tant, aquesta condició és compleix quan aquest contingut és presentat des de la seva funcionalitat.

7. Activitat mental i conflicte cognitiu. Perquè l'aprenentatge es produeixi és necessari que l'alumne desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemes de coneixement. Piaget ho denomina conflicte cognitiu, mitjançant el qual l'alumne qüestiona les seves idees com a pas previ a la construcció de significats.

8. Actitud favorable, sentit i motivació. Quan els continguts es consideren necessaris per donar resposta a qüestions que interessen o que milloren les habilitats que ja es posseeixen. És allò anomenat motivació intrínseca.

9. Autoestima, autoconcepte i expectatives. Les expectatives que tenim de nosaltres mateixos són determinants per desenvolupar una bona actitud cap als continguts que possibilitin l'aprenentatge.

10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: la capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge no només aconsegueix que aquest sigui més profund, sinó que també facilita els nous aprenentatges.



Per últim, com a conclusió, quan sigui mestra la metodologia que empraré serà la constructivista. En el meu cas, he tingut mestres que han intentat ensenyar als alumnes mitjançant el currículum impartit, però sense importar gaire si l'alumne vertaderament aprenia o aplicava aquells coneixements tant a l'escola com fora d'aquesta. També he tingut la sort de tenir mestres que m'han ensenyat mitjançant les competències i és per això que se que mitjançant aquestes, els alumnes aprendran trobant sentit als conceptes apressos i aplicaran els continguts a la vida real.