Competències a l'educació

                                                          Imatge pròpia

A l'entrada d'aquesta setmana parlaré de les competències, un terme ja present a una entrada feta anteriorment però que després de llegir els capítols 2,3,5 i 7 del llibre de Zabala ''11 ideas clave'' i escoltar la conferència que vàrem veure a classe, puc aprofundir sobre aquest terme.

Per començar, Zabala ens aporta més d'una definició sobre aquest concepte de competència, però una vegada analitzades totes les definicions, aquest proposa una síntesi: ''És la capacitat o habilitat d'efectuar tasques o fer front a situacions diverses, de forma eficaç en un context determinat. Per això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada''.

Cal dir que el fet d'adquirir competències remet a la necessitat d'intervenir davant d'una situació complexa i un context determinat, és a dir, els alumnes competents han de saber enfrontar-se a 
situacions de la vida real i complexes a partir de les actituds que s'han après prèviament a classe. Per tant, per a què la competència sigui eficaç es necessiten uns passos determinats en poc temps.

1. Fer un anàlisi de la situació de forma complexa per identificar els problemes.
2. Una vegada identificat els problemes, revisar els nostres esquemes d'actuació per decidir quins són els més adequats al cas.
3. Aplicar l'esquema d'actuació de forma flexible, adaptant a les característiques de la situació real.
4. Possar en pràctica l'esquema d'actuació més adequat.


D'altra banda, al capítol 5, ens parla de que les persones hem de ser competents en diferents dimensions:

-En la dimensió social, la persona ha de ser competent per comprendre activament la societat, per valorar-la i intervenir en aquesta de manera responsable, amb l'objectiu de què cada vegada sigui més justa, solidaria i democràtica.

-En la dimensió interpersonal, la persona ha de ser competent per relacionar-se i viure positivament amb els altres, participant en activitats humanes com la comprensió, la tolerància i la solidaritat.

-En la dimensió personal, la persona haurà de ser competent per exercir de manera responsable l'autonomia i la llibertat mitjançant el coneixement de si mateix, de la societat i de la natura que viu.

-En la dimensió professional, la persona ha de ser competent per fer una tasca professional adequada a les seves capacitats de manera que li permeti satisfer les motivacions i expectatives de desenvolupament professional i personal.

D'altra banda, a la idea 7 ens vol donar a entendre que ensenyar competències comporta partir de situacions i problemes reals. Per tant, l'educació per competències tracta de donar respostes a situacions reals i complexes, però aquestes situacions no seran mai aquelles en les quals es trobés l'alumne en la realitat, per tant, es podria dir que aquestes competències del futur no poden ensenyar-se, però si es poden ensenyar els seus esquemes d'actuació.

Quines són les característiques essencials de les competències? Segons Zabala, aquestes són:  

-La seva significativitat
-La complexitat de la situació de l'aprenentatge de les competències
-El seu caràcter procedimental

-El estar constituïda per una combinació integrada de components que s'aprenen desde la seva funcionalitat i de forma diferent.

Com a cloncusió he de dir que el millor aprenentatge, desde el meu punt de vida, és aquell que encara que passin els anys continues recordant aquells conceptes que un dia
varen ensenyarte, aquells que encara que passi el temps, pots i saps com aplicarlos a la vida real. Està a les nostres mans continuar amb aquest mètode d'educació, les competències, que gràcies a elles, una educació millor es possible.

CURRÍCULUM DE PRIMARIA

Aquesta entrada tracta sobre la lectura de  ''El curriculum de primaria. Retos, dilemas y propuestas'' escrit per Arànega S. I Domènech, on es tracten temes com el concepte de currículum i les seves característiques i a més, un nou concepte com és el de currículum ocult. 

El terme currículum encara que sigui nou per a nosaltres, sorgeix l'any 1973, amb la redacció de les Primeres Orientacions i Programes, on per primera vegada el 1981 s'establiren uns objectius d'aprenentatge. Aquest nou currículum neix de la necessitat d'un canvi en els programes rígids i pobres proposats per la EGB. Varen ser molts els factors que varen obrir camí als nous canvis curriculars i la Reforma.

Imatge propia. Els meus cossins realitzant els

deures demanats pel professor a l'estiu.

Per tant, l'objectiu del currículum és fixar uns continguts per ensenyar a cada etapa, unes orientacions sobre com es pot ensenyar i amb les propostes de diferents opcions metodològiques que tenen en compte els diferents factors que condicionen les accions dels educadors.



Cal parlar d'algunes de les característiques de l'actual currículum. Es tracta d'un currículum únic d'etapa i descentralitzat. A més cal dir que és flexible i obert perquè es pot adaptar a qualsevol context educatiu i a les necessitats, és per això que podem trobar aquests tres nivells. El primer nivell de concreció va determinat des de l'administració. Aquest, reuneix orientacions per a l'ensenyament i per a l'avaluació i, a més s'encarrega d'establir els objectius per etapes o àrees. En segon lloc, trobem el segon nivell de concreció. D'aquest nivell s'encarreguen els centres. En aquest, es situen els objectius generals i específics de l'etapa, els continguts més importants i els materials curriculars que s'utilitzen. I per últim, el tercer nivell de concreció es duu a terme a les aules on cada mestre fixa els seus objectius per dur a terme a la pràctica al llarg d'un curs. Es plantegen les activitats d'aprenentatge i avaluació que es realitza diàriament i adaptades a cada alumne.

Trobam també en aquesta lectura, el terme curriculm ocult. És aquell que no apareix escrit però que té molta influència, que el mestre ensenya de manera involuntària i per consecuència, aquell que els alumnes aprenen també sense cap tipus d'intenció en fer-ho. Aquest terme és molt important a l'àmbit educatiu i és per aquest motiu que hauríem de tenir molta cura al futur quan siguem mestres.

Idea clau 6

Després d'haver donat a classe els deu principis pedagògics, he compres amb més facilitat del què tracta Zabala a aquest capítol 6 del seu llibre ''11 competències clau''.

Zabala comença aquest capítol parlant de les competències, aquells coneixements, habilitats que una persona desenvolupa per a comprendre i practicar en el món que l'envolta. Podríem dir, per tant, que per a què els alumnes puguin desenvolupar aquestes competències, els mestres han d'ensenyar-los a comprendre allò que pretenen que aprenguin i no ensenyar de manera mecànica, no ensenyar-los a memoritzar sense comprensió, ja que si solament memoritzem sense entendre allò que hem d'aprendre, se'ns oblidarà, en canvi si ho comprenem, romandrà permanentment a la memòria.


Imatge propia. La meva cosina dibuixant 

D'altra banda, distingeix dos tipus d'aprenentatge. En primer lloc, un aprenentatge integrat en l'estructura cognoscitiva, aquell adquirit mitjançant un procés de memorització i per tant que no és possible la seva utilització per a la solució d'un problema real. I en segon lloc, un aprenentatge significatiu. És aquell aprenentatge que relaciona la nova informació amb què ja es posseeix. És a dir, l'estructura dels coneixements previs condiciona els nous coneixements i experiències, i aquests, a la vegada, reestructuren i modifiquen aquells. Aquest tipus d'aprenentatge està emmarcat en el marc de les escoles constructivistes i socioconstructivistes.

Per tant, cal dir que les característiques de l'aprenentatge de les competències estan directament relacionades amb les condicions que deuen donar-se perquè els aprenentatges realitzats siguin el més significatiu i funcionals possible. Parlem per tant, dels principis pedagògics de l'aprenentatge significatiu:


1. Esquemes de coneixement i coneixements previs. La nostra estructura cognoscitiva està configurada per esquemes de coneixement i per adquirir nous coneixements cal basar-se en els coneixements previs.

2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. L'aprenentatge es produeix quan estableixen relacions entre el que ja formava part de l'estructura de l'alumne i el nou contingut d'aprenentatge.

3. Nivell de desenvolupament. Perquè el procés d'aprenentatge es desencadeni els conceptes que es volen adquirir estiguin adaptats al nivell de desenvolupament dels alumnes.

4. Zona de desenvolupament proper. Aquest concepte va ser creat per Vigotsky. És aquella distància existent entre allò que l'alumne sap fer tot sol i allò que no sap fer sense l'ajuda d'una altra persona, com pot ser el mestre.

5. Disposició per a l'aprenentatge. Intervenen les habilitats cognitives, els factors individuals com l'equilibri personal de relació interpersonal i la inserció social

6. Significativitad i funcionalitat dels nous continguts. L'alumne ha d'atribuir sentit al nou contingut, per tant, aquesta condició és compleix quan aquest contingut és presentat des de la seva funcionalitat.

7. Activitat mental i conflicte cognitiu. Perquè l'aprenentatge es produeixi és necessari que l'alumne desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemes de coneixement. Piaget ho denomina conflicte cognitiu, mitjançant el qual l'alumne qüestiona les seves idees com a pas previ a la construcció de significats.

8. Actitud favorable, sentit i motivació. Quan els continguts es consideren necessaris per donar resposta a qüestions que interessen o que milloren les habilitats que ja es posseeixen. És allò anomenat motivació intrínseca.

9. Autoestima, autoconcepte i expectatives. Les expectatives que tenim de nosaltres mateixos són determinants per desenvolupar una bona actitud cap als continguts que possibilitin l'aprenentatge.

10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: la capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge no només aconsegueix que aquest sigui més profund, sinó que també facilita els nous aprenentatges.



Per últim, com a conclusió, quan sigui mestra la metodologia que empraré serà la constructivista. En el meu cas, he tingut mestres que han intentat ensenyar als alumnes mitjançant el currículum impartit, però sense importar gaire si l'alumne vertaderament aprenia o aplicava aquells coneixements tant a l'escola com fora d'aquesta. També he tingut la sort de tenir mestres que m'han ensenyat mitjançant les competències i és per això que se que mitjançant aquestes, els alumnes aprendran trobant sentit als conceptes apressos i aplicaran els continguts a la vida real.