Avaluació

A aquesta entrada parlaré de l'avaluació a l'educació primaria, un tema tractat al capítol 11 del llibre de Zabala ''11 ideas clave''. Per obtenir més informació, he llegit ''Avaluar per aprendre'' de Neus Sanmartí i els vídeos que hem vist a classe de Jordi Adell i Jose Luis Castillo també m'han estat útils per a estar més informada sobre el tema.



Com hem vist a classe, podem trobar diferents etapes en els quals s'avalua l'aprenentatge de l'alumne. D'una banda, l'etapa inicial, on s'avalua allò que sap l'alumne. D'altra banda, l'etapa processual, on cal fixar-se si l'alumne està assimilant el temari i, per últim, l'etapa final, on els alumnes han de mostrar els coneixements adquirits. A més, a l'avaluació podem trobar d'una banda, l'agent extern com són les proves PISA (El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes de l'OCDE (PISA, per les seves sigles en anglès), té l'objectiu d'avaluar fins a quin punt els alumnes propers al final de l'educació obligatòria han adquirit alguns coneixements i habilitats necessaris per a la participació plena en la societat del saber, i a més, trobem l'agent intern, dividit en: autoavaluació, aquesta consisteix en el fet que l'alumne s'avalua a si mateix; la coavaluació, on els alumnes avaluen als companys uns a altres i per ultim, heteroevaluació, on el professor avalua a l'alumne. És aquesta la que s'utilitza a la metodologia tradicional.

Com diu Zabala al capítol 11, conèixer el grau de domini que l'alumne ha adquirit d'una competència és una tasca bastant complexa, ja que implica partir de situacions-problema que simulen contextos reals i disposar dels mitjans d'avaluació específics per cada un dels components de la competència.

Encara són molts els alumnes que pensen que repetir repetidament un text o aplicar una fórmula de manera mecànica significa aprendre i no tenen el coneixement de què quan es realitza una activitat és important avaluar i també els processos aplicats per aprendre. Cal destacar la importància com a mestres d'ensenyar als alumnes mitjançant noves tècniques i recursos adequats, ja que així la preparació dels alumnes pot arribar a ser més completa. L'objectiu d'avaluar per competències és saber si l'alumne ha après realment i s'ha de conèixer el desenvolupament dels seus coneixements.



En conclusió, encara trobem com l'escola intenta seleccionar a aquells alumnes que són ''millors'' emprant un model basat en la superació d'etapes. Hauríem de a poc a poc, anar canviant aquest model i proposar una avaluació on el procés d'aprenentatge dels alumnes també tingui importància.

Organització de l'aula

A aquesta entrada el tema del qual parlaré és de l'organització de l'aula, present als capítols 8,9 i 10 del llibre ''11 ideas clave'' de Zabala. Un tema que en la meva opinió no es considera important aparentment però que és important tenir-lo en compte i conèixer el seu transfós.

Per començar, cal capítol 8, Zabala planteja que el fet d'analitzar les competències i ens permet saber que hi ha continguts d'aquestes que depenen d'algunes disciplines, aquestes són les anomenades disciplinars;
d'altres que depenen de vàries disciplines, són les interdisciplinars, i per ultim,les metadisciplinars, aquelles que no depenen de cap disciplina. L'autor ens afirma: ''pareix apropiat incurrir en un defecte formal mitjançant una distribució pro arres o àmbits, seguint la tradició escoltar, i intentar solucionar-lo posteriorment amb mesures correctores''. Hem de cercar una forma d'organització dels continguts de l'aprenentatge el mes precis posible. 

A continuació, al següent capítol ens parla d'una forma d'ensenyar als alumnes on, en totes les àrees d'aprenentatge, pugui superar conflictes grupals i personals per anar formant uns comportaments que vagin en acord amb les competències actitudinals desitjades. Per garantir el seu aprenentatge, serà necessari donar resposta a quatre necessitats: sistematització, avaluació, la coordinació entre el professorat, la reflexió sobre les seves característiques i les fases que constitueixen el procediment.

Per últim, cal dir que els mètodes per l'aprenentatge de les competències ha de tenir un enfocament globalitzador. La perspectiva globalitzadora dóna pautes per a organitzar els continguts, per tant, l'enfocament globalitzador planteja que la globalització es refereix a com ens apropem al coneixement
de la realitat i a com aquesta es percep. És a dir, ens diu com el currículum pot organitzar-se i planificar-se al voltant de nuclis que superin els límits de les disciplines, centrats en temes, problemes, projectes,etc. D'aquesta manera l'alumne es veurà obligat a manejar conceptes, procediments i habilitats de diferents disciplines per a comprendre o solucionar els problemes plantejats. Així doncs, l'objectiu de l'aprenentatge serà la utilització d'estratègies apropiades i mètodes amb el coneixement de què disposem sobre com
es produeixen els aprenentatges. A més, cal afegir que l'aula es pot organitzar segons: organització del espai, organització del temps i organització social de l'aula, on ha de contemplar una organització social de l'aula en la qual convisquin al mateix temps:

-El gran grup per al desenvolupament de tota la dinàmica general en la presentació de la situació de la realitat objecto d'estudi i en la identificació dels problemes que aquesta situació comporta, així com en les fases finals en les quals és necessari arribar a unes conclusions.
-Els equips fixos heterogenis, on la participació de l'alumne i la necessitat de prestar ajuda necessaris o convenients, i en les quals l'existència d'una formació en petits grups facilita la gestió de l'aula. Al mateix temps, és el mitjà més adequat per a tots aquells continguts d'àrea comuna que estan relacionats amb la
cooperació, l'ajuda entre iguals, la responsabilitat, l'autonomia i la resolució de conflictes.
-Els equips flexibles homogenis o heterogenis. Realitzaran exercicis de diferents nivells o depenent de
la necessitat que uns alumnes amb un millor domini de la competència o procediment ajudin als quals tenen un ritme d'aprenentatge més lent.
-El treball individual per a aquelles activitats en les quals els alumnes ja són autònoms per a l'estudi, la memorització, l'exercitació i l'aplicació, i per al reforç conceptual i el foment del record.

En la meva opinió, hauríem de fomentar un aprenentatge en diversos espais per a què els alumnes poguessin experimentar experiències també fora de l'aula, fer escapades per visitar la natura i posar en practica alguns conceptes que han après a l'assignatura de coneixement del medi, per exemple. D'aquesta manera augmentaria la seva motivació i no tenen sempre la mateixa rutina diària que els cansa d'anar a classe, seure a la cadira i posar-se un llibre de texts al davant durant hores.

Competències a l'educació

                                                          Imatge pròpia

A l'entrada d'aquesta setmana parlaré de les competències, un terme ja present a una entrada feta anteriorment però que després de llegir els capítols 2,3,5 i 7 del llibre de Zabala ''11 ideas clave'' i escoltar la conferència que vàrem veure a classe, puc aprofundir sobre aquest terme.

Per començar, Zabala ens aporta més d'una definició sobre aquest concepte de competència, però una vegada analitzades totes les definicions, aquest proposa una síntesi: ''És la capacitat o habilitat d'efectuar tasques o fer front a situacions diverses, de forma eficaç en un context determinat. Per això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada''.

Cal dir que el fet d'adquirir competències remet a la necessitat d'intervenir davant d'una situació complexa i un context determinat, és a dir, els alumnes competents han de saber enfrontar-se a 
situacions de la vida real i complexes a partir de les actituds que s'han après prèviament a classe. Per tant, per a què la competència sigui eficaç es necessiten uns passos determinats en poc temps.

1. Fer un anàlisi de la situació de forma complexa per identificar els problemes.
2. Una vegada identificat els problemes, revisar els nostres esquemes d'actuació per decidir quins són els més adequats al cas.
3. Aplicar l'esquema d'actuació de forma flexible, adaptant a les característiques de la situació real.
4. Possar en pràctica l'esquema d'actuació més adequat.


D'altra banda, al capítol 5, ens parla de que les persones hem de ser competents en diferents dimensions:

-En la dimensió social, la persona ha de ser competent per comprendre activament la societat, per valorar-la i intervenir en aquesta de manera responsable, amb l'objectiu de què cada vegada sigui més justa, solidaria i democràtica.

-En la dimensió interpersonal, la persona ha de ser competent per relacionar-se i viure positivament amb els altres, participant en activitats humanes com la comprensió, la tolerància i la solidaritat.

-En la dimensió personal, la persona haurà de ser competent per exercir de manera responsable l'autonomia i la llibertat mitjançant el coneixement de si mateix, de la societat i de la natura que viu.

-En la dimensió professional, la persona ha de ser competent per fer una tasca professional adequada a les seves capacitats de manera que li permeti satisfer les motivacions i expectatives de desenvolupament professional i personal.

D'altra banda, a la idea 7 ens vol donar a entendre que ensenyar competències comporta partir de situacions i problemes reals. Per tant, l'educació per competències tracta de donar respostes a situacions reals i complexes, però aquestes situacions no seran mai aquelles en les quals es trobés l'alumne en la realitat, per tant, es podria dir que aquestes competències del futur no poden ensenyar-se, però si es poden ensenyar els seus esquemes d'actuació.

Quines són les característiques essencials de les competències? Segons Zabala, aquestes són:  

-La seva significativitat
-La complexitat de la situació de l'aprenentatge de les competències
-El seu caràcter procedimental

-El estar constituïda per una combinació integrada de components que s'aprenen desde la seva funcionalitat i de forma diferent.

Com a cloncusió he de dir que el millor aprenentatge, desde el meu punt de vida, és aquell que encara que passin els anys continues recordant aquells conceptes que un dia
varen ensenyarte, aquells que encara que passi el temps, pots i saps com aplicarlos a la vida real. Està a les nostres mans continuar amb aquest mètode d'educació, les competències, que gràcies a elles, una educació millor es possible.

CURRÍCULUM DE PRIMARIA

Aquesta entrada tracta sobre la lectura de  ''El curriculum de primaria. Retos, dilemas y propuestas'' escrit per Arànega S. I Domènech, on es tracten temes com el concepte de currículum i les seves característiques i a més, un nou concepte com és el de currículum ocult. 

El terme currículum encara que sigui nou per a nosaltres, sorgeix l'any 1973, amb la redacció de les Primeres Orientacions i Programes, on per primera vegada el 1981 s'establiren uns objectius d'aprenentatge. Aquest nou currículum neix de la necessitat d'un canvi en els programes rígids i pobres proposats per la EGB. Varen ser molts els factors que varen obrir camí als nous canvis curriculars i la Reforma.

Imatge propia. Els meus cossins realitzant els

deures demanats pel professor a l'estiu.

Per tant, l'objectiu del currículum és fixar uns continguts per ensenyar a cada etapa, unes orientacions sobre com es pot ensenyar i amb les propostes de diferents opcions metodològiques que tenen en compte els diferents factors que condicionen les accions dels educadors.



Cal parlar d'algunes de les característiques de l'actual currículum. Es tracta d'un currículum únic d'etapa i descentralitzat. A més cal dir que és flexible i obert perquè es pot adaptar a qualsevol context educatiu i a les necessitats, és per això que podem trobar aquests tres nivells. El primer nivell de concreció va determinat des de l'administració. Aquest, reuneix orientacions per a l'ensenyament i per a l'avaluació i, a més s'encarrega d'establir els objectius per etapes o àrees. En segon lloc, trobem el segon nivell de concreció. D'aquest nivell s'encarreguen els centres. En aquest, es situen els objectius generals i específics de l'etapa, els continguts més importants i els materials curriculars que s'utilitzen. I per últim, el tercer nivell de concreció es duu a terme a les aules on cada mestre fixa els seus objectius per dur a terme a la pràctica al llarg d'un curs. Es plantegen les activitats d'aprenentatge i avaluació que es realitza diàriament i adaptades a cada alumne.

Trobam també en aquesta lectura, el terme curriculm ocult. És aquell que no apareix escrit però que té molta influència, que el mestre ensenya de manera involuntària i per consecuència, aquell que els alumnes aprenen també sense cap tipus d'intenció en fer-ho. Aquest terme és molt important a l'àmbit educatiu i és per aquest motiu que hauríem de tenir molta cura al futur quan siguem mestres.

Idea clau 6

Després d'haver donat a classe els deu principis pedagògics, he compres amb més facilitat del què tracta Zabala a aquest capítol 6 del seu llibre ''11 competències clau''.

Zabala comença aquest capítol parlant de les competències, aquells coneixements, habilitats que una persona desenvolupa per a comprendre i practicar en el món que l'envolta. Podríem dir, per tant, que per a què els alumnes puguin desenvolupar aquestes competències, els mestres han d'ensenyar-los a comprendre allò que pretenen que aprenguin i no ensenyar de manera mecànica, no ensenyar-los a memoritzar sense comprensió, ja que si solament memoritzem sense entendre allò que hem d'aprendre, se'ns oblidarà, en canvi si ho comprenem, romandrà permanentment a la memòria.


Imatge propia. La meva cosina dibuixant 

D'altra banda, distingeix dos tipus d'aprenentatge. En primer lloc, un aprenentatge integrat en l'estructura cognoscitiva, aquell adquirit mitjançant un procés de memorització i per tant que no és possible la seva utilització per a la solució d'un problema real. I en segon lloc, un aprenentatge significatiu. És aquell aprenentatge que relaciona la nova informació amb què ja es posseeix. És a dir, l'estructura dels coneixements previs condiciona els nous coneixements i experiències, i aquests, a la vegada, reestructuren i modifiquen aquells. Aquest tipus d'aprenentatge està emmarcat en el marc de les escoles constructivistes i socioconstructivistes.

Per tant, cal dir que les característiques de l'aprenentatge de les competències estan directament relacionades amb les condicions que deuen donar-se perquè els aprenentatges realitzats siguin el més significatiu i funcionals possible. Parlem per tant, dels principis pedagògics de l'aprenentatge significatiu:


1. Esquemes de coneixement i coneixements previs. La nostra estructura cognoscitiva està configurada per esquemes de coneixement i per adquirir nous coneixements cal basar-se en els coneixements previs.

2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. L'aprenentatge es produeix quan estableixen relacions entre el que ja formava part de l'estructura de l'alumne i el nou contingut d'aprenentatge.

3. Nivell de desenvolupament. Perquè el procés d'aprenentatge es desencadeni els conceptes que es volen adquirir estiguin adaptats al nivell de desenvolupament dels alumnes.

4. Zona de desenvolupament proper. Aquest concepte va ser creat per Vigotsky. És aquella distància existent entre allò que l'alumne sap fer tot sol i allò que no sap fer sense l'ajuda d'una altra persona, com pot ser el mestre.

5. Disposició per a l'aprenentatge. Intervenen les habilitats cognitives, els factors individuals com l'equilibri personal de relació interpersonal i la inserció social

6. Significativitad i funcionalitat dels nous continguts. L'alumne ha d'atribuir sentit al nou contingut, per tant, aquesta condició és compleix quan aquest contingut és presentat des de la seva funcionalitat.

7. Activitat mental i conflicte cognitiu. Perquè l'aprenentatge es produeixi és necessari que l'alumne desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemes de coneixement. Piaget ho denomina conflicte cognitiu, mitjançant el qual l'alumne qüestiona les seves idees com a pas previ a la construcció de significats.

8. Actitud favorable, sentit i motivació. Quan els continguts es consideren necessaris per donar resposta a qüestions que interessen o que milloren les habilitats que ja es posseeixen. És allò anomenat motivació intrínseca.

9. Autoestima, autoconcepte i expectatives. Les expectatives que tenim de nosaltres mateixos són determinants per desenvolupar una bona actitud cap als continguts que possibilitin l'aprenentatge.

10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: la capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge no només aconsegueix que aquest sigui més profund, sinó que també facilita els nous aprenentatges.



Per últim, com a conclusió, quan sigui mestra la metodologia que empraré serà la constructivista. En el meu cas, he tingut mestres que han intentat ensenyar als alumnes mitjançant el currículum impartit, però sense importar gaire si l'alumne vertaderament aprenia o aplicava aquells coneixements tant a l'escola com fora d'aquesta. També he tingut la sort de tenir mestres que m'han ensenyat mitjançant les competències i és per això que se que mitjançant aquestes, els alumnes aprendran trobant sentit als conceptes apressos i aplicaran els continguts a la vida real.

11 IDEES CLAU ‘’COM ENSENYAR I APRENDRE COMPETÈNCIES’’

Són moltes les persones que pensem que l'objectiu principal de l'escola no és aprendre uns coneixements que s'apliquin a la vida, sinó més bé de què tracta és de transmetre una informació que s'ha de memoritzar simplement per a poder superar una sèrie de proves o exàmens sense saber si realment has après allò que havies d'aprendre.

Zabala a aquest llibre ''Como aprendre i ensenyar competències'', critica aquest mètode de què l'alumne memoritzi sense realment haver-hi après res, es pensa que memoritzar és aprendre però no s'adonen que aquests coneixements prèviament apresos mitjançant la memorització no serviran de res a la vida practica si no els has assimilat i comprès.

Sí que cal dir que aquestes idees amb el temps han anat canviant ,però encara així no ha evolucionat massa aquesta idea i per desgràcia continuem amb aquest sistema de memorització de conceptes i d'uns temaris que s'hauran d'assolir amb una prova que haurà de ser apta i que després no s'utilitzin aquests conceptes al món real, o bé perquè no els entès i no li trobes sentit aplicarlos a la vida real, o bé perquè ja s'hauran oblidat. Però sí que és cert que s'han creat uns nous mètodes basats en 4 pilars: aprendre a saber, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure. Per tant, la finalitat d'això és oblidar que l'objectiu de l'alumne és agafar els llibres que tenen de cada assignatura i memoritzar-los sense entendre res i recordar que l'objectiu és aprendre, aprendre a la vida pràctica i saber com actuar, i això s'aconsegueix a través de projectes pràctics.

En la meva opinió l'educació és una de les coses més importants d'aquesta vida. Hem d'adquirir tots els coneixements possibles a aquesta vida, no solament acadèmics, que l'educació no tracta de passar proves, sinó d'aprendre, d'aprendre uns valors que es puguin aplicar a la vida, una cultura, aprendre a formar-nos com a millors persones, etc. Mai es deixa d'aprendre en aquesta vida.