Avaluació

A aquesta entrada parlaré de l'avaluació a l'educació primaria, un tema tractat al capítol 11 del llibre de Zabala ''11 ideas clave''. Per obtenir més informació, he llegit ''Avaluar per aprendre'' de Neus Sanmartí i els vídeos que hem vist a classe de Jordi Adell i Jose Luis Castillo també m'han estat útils per a estar més informada sobre el tema.



Com hem vist a classe, podem trobar diferents etapes en els quals s'avalua l'aprenentatge de l'alumne. D'una banda, l'etapa inicial, on s'avalua allò que sap l'alumne. D'altra banda, l'etapa processual, on cal fixar-se si l'alumne està assimilant el temari i, per últim, l'etapa final, on els alumnes han de mostrar els coneixements adquirits. A més, a l'avaluació podem trobar d'una banda, l'agent extern com són les proves PISA (El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes de l'OCDE (PISA, per les seves sigles en anglès), té l'objectiu d'avaluar fins a quin punt els alumnes propers al final de l'educació obligatòria han adquirit alguns coneixements i habilitats necessaris per a la participació plena en la societat del saber, i a més, trobem l'agent intern, dividit en: autoavaluació, aquesta consisteix en el fet que l'alumne s'avalua a si mateix; la coavaluació, on els alumnes avaluen als companys uns a altres i per ultim, heteroevaluació, on el professor avalua a l'alumne. És aquesta la que s'utilitza a la metodologia tradicional.

Com diu Zabala al capítol 11, conèixer el grau de domini que l'alumne ha adquirit d'una competència és una tasca bastant complexa, ja que implica partir de situacions-problema que simulen contextos reals i disposar dels mitjans d'avaluació específics per cada un dels components de la competència.

Encara són molts els alumnes que pensen que repetir repetidament un text o aplicar una fórmula de manera mecànica significa aprendre i no tenen el coneixement de què quan es realitza una activitat és important avaluar i també els processos aplicats per aprendre. Cal destacar la importància com a mestres d'ensenyar als alumnes mitjançant noves tècniques i recursos adequats, ja que així la preparació dels alumnes pot arribar a ser més completa. L'objectiu d'avaluar per competències és saber si l'alumne ha après realment i s'ha de conèixer el desenvolupament dels seus coneixements.



En conclusió, encara trobem com l'escola intenta seleccionar a aquells alumnes que són ''millors'' emprant un model basat en la superació d'etapes. Hauríem de a poc a poc, anar canviant aquest model i proposar una avaluació on el procés d'aprenentatge dels alumnes també tingui importància.

Organització de l'aula

A aquesta entrada el tema del qual parlaré és de l'organització de l'aula, present als capítols 8,9 i 10 del llibre ''11 ideas clave'' de Zabala. Un tema que en la meva opinió no es considera important aparentment però que és important tenir-lo en compte i conèixer el seu transfós.

Per començar, cal capítol 8, Zabala planteja que el fet d'analitzar les competències i ens permet saber que hi ha continguts d'aquestes que depenen d'algunes disciplines, aquestes són les anomenades disciplinars;
d'altres que depenen de vàries disciplines, són les interdisciplinars, i per ultim,les metadisciplinars, aquelles que no depenen de cap disciplina. L'autor ens afirma: ''pareix apropiat incurrir en un defecte formal mitjançant una distribució pro arres o àmbits, seguint la tradició escoltar, i intentar solucionar-lo posteriorment amb mesures correctores''. Hem de cercar una forma d'organització dels continguts de l'aprenentatge el mes precis posible. 

A continuació, al següent capítol ens parla d'una forma d'ensenyar als alumnes on, en totes les àrees d'aprenentatge, pugui superar conflictes grupals i personals per anar formant uns comportaments que vagin en acord amb les competències actitudinals desitjades. Per garantir el seu aprenentatge, serà necessari donar resposta a quatre necessitats: sistematització, avaluació, la coordinació entre el professorat, la reflexió sobre les seves característiques i les fases que constitueixen el procediment.

Per últim, cal dir que els mètodes per l'aprenentatge de les competències ha de tenir un enfocament globalitzador. La perspectiva globalitzadora dóna pautes per a organitzar els continguts, per tant, l'enfocament globalitzador planteja que la globalització es refereix a com ens apropem al coneixement
de la realitat i a com aquesta es percep. És a dir, ens diu com el currículum pot organitzar-se i planificar-se al voltant de nuclis que superin els límits de les disciplines, centrats en temes, problemes, projectes,etc. D'aquesta manera l'alumne es veurà obligat a manejar conceptes, procediments i habilitats de diferents disciplines per a comprendre o solucionar els problemes plantejats. Així doncs, l'objectiu de l'aprenentatge serà la utilització d'estratègies apropiades i mètodes amb el coneixement de què disposem sobre com
es produeixen els aprenentatges. A més, cal afegir que l'aula es pot organitzar segons: organització del espai, organització del temps i organització social de l'aula, on ha de contemplar una organització social de l'aula en la qual convisquin al mateix temps:

-El gran grup per al desenvolupament de tota la dinàmica general en la presentació de la situació de la realitat objecto d'estudi i en la identificació dels problemes que aquesta situació comporta, així com en les fases finals en les quals és necessari arribar a unes conclusions.
-Els equips fixos heterogenis, on la participació de l'alumne i la necessitat de prestar ajuda necessaris o convenients, i en les quals l'existència d'una formació en petits grups facilita la gestió de l'aula. Al mateix temps, és el mitjà més adequat per a tots aquells continguts d'àrea comuna que estan relacionats amb la
cooperació, l'ajuda entre iguals, la responsabilitat, l'autonomia i la resolució de conflictes.
-Els equips flexibles homogenis o heterogenis. Realitzaran exercicis de diferents nivells o depenent de
la necessitat que uns alumnes amb un millor domini de la competència o procediment ajudin als quals tenen un ritme d'aprenentatge més lent.
-El treball individual per a aquelles activitats en les quals els alumnes ja són autònoms per a l'estudi, la memorització, l'exercitació i l'aplicació, i per al reforç conceptual i el foment del record.

En la meva opinió, hauríem de fomentar un aprenentatge en diversos espais per a què els alumnes poguessin experimentar experiències també fora de l'aula, fer escapades per visitar la natura i posar en practica alguns conceptes que han après a l'assignatura de coneixement del medi, per exemple. D'aquesta manera augmentaria la seva motivació i no tenen sempre la mateixa rutina diària que els cansa d'anar a classe, seure a la cadira i posar-se un llibre de texts al davant durant hores.